Tant la pujada cap a la Moleta com la baixada la fem camp a través i en algunes ocasions seguint senderes abandonades, per això és molt important per a guiar-se tindre el track.

Pugem entre bancals pel mig d’un barranc en direcció cap al límit entre Terol i Castelló. El límit el marca un mur de pedra seca que divideix la densa pinada del terreny de la part castellonenca amb la part amb menys vegetació de Terol. 

Travessem el mur per a pujar més còmodes per la part de Terol que no per la part de la densa pinada. Cada vegada que ens trobem més alts el paisatge i les vistes són més meravelloses.
El paratge està envoltat de la fantàstica arquitectura de pedra seca de la zona.

Arribem a la Moleta i busquem el lloc ideal per a gaudir del nostre cafenet i la coca de Llavaneres que ens ha preparat M.José.

Després de gaudir del moment i de les vistes que ens deixa el tercer cim de Castelló (primer el Penyagolosa, i segon el Cabezo de les creus) i quint de la Comunitat  és hora de baixar. 
La baixada la fem pel costat de Terol, i també la fem com la pujada, de forma orientativa i guiant-se pel track en direcció cap al camí del Mas de Saura.

Albirem un barranc i decidiem baixar pels costats del barranc segons trobem el caminar més fàcil. Arribem al camí del Mas de Saura i no el deixarem fins a arribar a la carretera CV 173.

A l’arribar al Mas l’envoltem per a no molestar a les vaques que es troben al Mas de Saura. Seguim pel camí gaudint de les vistes cap a la Moleta.

Pel camí ens trobem un parell de bassetes amb peixos i granotes, i tenim la sort de trobar-nos un fardatxo.

Arribem a un punt on trobem una bifurcació, el camí que es descriu a la dreta és el camí del Mas, ara bé, nosaltres agafem el de l’esquerra perquè es troba molt més definit i és més fàcil no perdre’s. Arribem a la carretera i ja sols ens queda terminar la ruta d’avuí.