1860, Desert de les Palmes: protagonista de les primeres fotografies de les protuberàncies solars
Els astrònoms de l’època sabien que el 18 de juliol de 1860 hi hauria un eclipsi total del sol i la seva franja de visibilitat aniria des del Cantàbric fins al Mediterrani.
La primera fotografia que es té constància d’un eclipsi solar va ser al 1842, però en aquell temps les fotografies obtingudes per la seva espectroscòpia astronòmica no eren molt satisfactòries, de molta poca qualitat proporcionant molta confusió per a l’estudi de les protuberàncies solars.
Va ser al 18 de juliol de 1860 quan es farien les primeres imatges d’un eclipsi solar amb la seva totalitat perfecta per a dirimir les protuberàncies solar que foren subjectes d’estudi per la seua qualitat posteriorment.
Va ser la primera expedició internacional encapçalada pel director de l’observatori de Roma, Angelo Secchi, astrònom pioner de la investigació moderna en astrofísica i meteorologia i pel director de l’observatori de Madrid, Antonio Aguilar i Vela. Aquesta expedició els acompanyàven el catedràtic de la Universitat de València, Antonio Rodríguez de Cepeda i Garrido, aficionat a l’astronomia; Cayetano Aguilar de l’observatori de Madrid ajudant d’Antonio Aguilar; José Monserrat i Riutort, Catedràtic de Química de la Universitat de València que va ser el responsable de les fotografies; el Pare Vinader, catedràtic de Física del Seminari de Salamanca; el professor Mayo, catedràtic de Geodèsia de l’Escola d’enginyers de Camins; el Sr. Orellana, ajudant de José Monserrat; i Dionisio Barreda, catedràtic de Física de la Universitat de Salamanca, que va ser l’encarregat d’estudiar les variacions de l’espectre lluminós.
El lloc escollit inicialment va ser l’antic convent de les Carmelites i després l’ermita de Sant Miquel, que havia sigut el lloc on es trobava el vèrtex en la triangulació geodèsica espanyola i en els treballs que van efectuar els francesos Biot i Arago per a prolongar el meridià fins a Eivissa.
A l’ermita de Sant Joan, el professor Dionisio Barreda, va ser l’encarregat d’estudiar les variacions de l’espectre lluminós amb una xicoteta ullera del professor Rodríguez Cepeda juntament amb altres científics. Gràcies a aquests estudis va ser així pioner de les observacions espectroscòpiques del Sol. Barreda també va estudiar la polarització de la llum de la corona solar per mitjà d’unes pinces de turmalina propietat del P. Secchi i va anotar les variacions de pressió i temperatura durant l’eclipsi usant un baròmetre i un termòmetre de l’Observatori de Madrid.
Referències bibliogràfiques: