Continuem per una senda formigonada per la vora del Barranc de la Caritat fins arribar al Molí de l’Arc, un antic molí de farina amb un arc pel qual passa l’aigua pel mig. 
Al cap d’uns metres trobem una bifurcació, nosaltres agafarem la senda que té les marques verdes i blanques per anar en direcció al castell.
El castell d’Aín és d’origen arab i va ser conquistat pels cristians en l’any 1238. 

Tornem de nou a la bifurcació de les sendes i aquesta vegada agafem la senda del GR 36. 
Passem per un altre molí, el de Dalt o de Guinsa i per la Font de la Caritat

Iniciem la pujada en direcció al cim del Batalla, també anomenat antigament pels habitants d’Aín alt de Beñalí o els d’Eslida l’anomenen de Solana de Lloret.

Hem d’anar amb molt de compte per no passar-nos la senda que puja cap al Coll de Barres

La pujada és prou pronunciada. Una vegada arribem al Coll parem una estoneta per veure les magnífiques vistes cap al litoral castellonenc. Podem divisar les illes Columbretes.
Abandonem el GR i agafem una senda sense marcar al costat d’un aljub buit.

La forta pujada es fa agradable gràcies a la vegetació i pels restes de trinxeres.
Arribem al cim del Batalla a 974m.

Les vistes cap a la Serra d’Espadà i del litoral de Castelló son maravelloses. 

És l’hora del nostre tradicional cafenet. Aquesta vegada tenim el plaer de degustar el bescuit de nous amb melmelada de nabius que ens ha fet MªJosé. Estava deliciós.

Iniciem el vertiginós descens, és molt pronunciat i amb molta vegetació. Creuem un frondós bosc de pins i de sureres. Arribem al Barranc de Manyes on enllacem amb el SL-CV 28 i seguint les marques del SL arribem a la Rambla d’Eslida, sóls ens queda arribar a Aín. 
Abans anem a la font de Sant Ambrosio i passejem pel bonic poble.