Almedijar – Cim del Cullera

Almedijar – Cim del Cullera

Ruta: Almedijar – Cim del Cullera

Distancia: 12 Km

Desnivel: 640 m

Participants: Juan Antonio, José Ramón, Salva i Jesús

Ruta que per culpa de les condicions metereològiques la fem en dues voltes seguides. Per això trobareu fotos amb pluja i amb sol.

Castell de la Rodana

El punt d’inici es troba just a l’eixida del poble, en la paleta que ens indica la Calçada Romana.

La primera part del recorregut ens orientem pel PRCV 63.6, que no la deixarem fins a arribar al serral d’Algimia.

Senda pel barranc Folquia

El començament el fem per sendera que molt prompte passarà a ser una pista formigonada i que tornarà a fer-se en senda quan pujem al costat del barranc Folquia. 
És molt important guiar-se per les senyals del PR per a no perdre’s. 
Mentre anem pujant deixem el Castell de la Rodana a la nostra dreta. El castell data de l’época íbera i es troba molt ben situat estratégicament. Més informació: wikipèdia  

Corral de Joan Vicent

La senda es fa molt agradable gràcies als colors típics de la primavera.
Arribem a la pista del serral d’Algímia i als pocs metres de baixada girem cap a la dreta dirigint-nos al corral de Joan Vicent. 
Una vegada passem el corral de Joan Vicent hem de prestar molta atenció a una sendera que naix a la nostra dreta.
Aquesta senda pujarà de forma molt intensa fins a arribar a les cimes.

Vistes cap al golf de València

A mesura que anem pujant gaudim de les vistes. Divisem el golf de València, illes columbretes, cim de l’Espadà, La Pastora, el Batalla, etc. 
Una vegada arribem al primer cim, situat a 953m, gaudim encara més gràcies al fantàstic cresteig. Mirem cap a on mirem sempre trobem vistes espectaculars.

Després de crestejar-les, arribem a la Penya Cullera que en el nostre GPS marca a 972m.

Vistes cap al Batalla

La primera volta que el fem no podem gaudir de les vistes, han de ser espectaculars. 
És la raó per la qual decidim tornar- la a fer. La segona volta podem assegurar que sí que ho són.

Espadà

Igualment vam fer, en la primera ocasió, la nostra foto amb la banderola, saborejar el postre de Mª José i com no del nostre cafenet, però degut a la pluja no vam poder fer-ho dalt de la penya del Cullera sinó en la baixada quan la pluja remetia.

En la segona volta sí que vam fer el café i la foto de la bandera en el cim del Cullera. Una vegada vam creuar la penya Cullera començava el descens. 

La baixada es fa per una senda envoltada de sureres i arxilagues. Es fa molt agradable en dies de sol per l’ombria de les sureres.

Aquest és cresteig que fem per arribar al Cullera amb l’Espadà al fons

És prou llarga i pronunciada però igualment, com en la pujada, gaudim de les vistes, en aquesta part, cap al poble d’Almedijar i per els peus de la serralada que hem crestejat.

Trinxeres

També ens trobem restes de trinxeres, com en altres ocasions, i de balconets naturals de la rocalla, molt tentatius per a fer-se una foto.
Després de molts zig-zags arribem a una pista al costat del barranc d’Almanzor que ens portarà a Almedijar.
La entrada al poble és per mig una pinada amb una font i una zona recreativa per a totes les edats.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.