En aquesta primera part de pujada, el camí es troba envoltat de sureres i pins.

Una vegada arribem a una pedreguera el desnivell es fa cada vegada més intens. 
Encara sort que les vistes són cada vegada més agradables i fa la pujada més amena.

Durant la pujada a la Penya Pastor ens va guiant un punt vermell, encara així recomanem anar mirant de tant en tant el track per a no perdre’s.
Després d’una molt forta pujada arribem al primer cim, la Penya Pastor. 

A partir d’aquest moment comencem el cresteig cap l’Espadà. Podem gaudir del cresteig que va des del Bellota fins al Puntal de l’Aljub, el litoral de Castelló i l’interior amb la sempre referència de Penyagolosa.

Al principi del cresteig es fa entre trinxeres republicanes, típiques de la Línia del Llevant (informació: wikipedia) molt ben conservades i fins a arribar al pic Espadà ens continua acompanyant les sureres i els pins.

Fins a arribar al pic Espadà la ruta va alternant pujades amb baixades que van fent de trencacames.

Abans d’arribar al pic passem pel cim del Gurugu (1014m)

Fins a l’Espadà des d’Aín són tres kilòmetres que es fan molt intensos.

Decidim fer el nostre cafenet al punt més alt de la ruta d’avui, a l’Espadà (1099m).  

Com sempre les vistes són magnífiques. És hora de gaudir del cafenet i les pastes de Mª José, i fer la fota amb la banderola.

La baixada la fem pel prv 63.6 fins arribar al coll de l’Íbola.