Després de deixar el cotxe ens dirigim cap al barranc de la Moreria. Des del principi ens impacten les vistes cap a la Rambla Carbonera.

En poc temps, la deixem i agafem una sendera que al començament es troba ben definida però que de seguida haurem de tindre a ma el track per a no perdre’s*.

A mesura que pugem ens meravella la serralada. Deixem el barranc de la Cova de la Mangranera per a dirigir-nos cap a l’altre barranc, el de la Moreria.

Arribem a un punt que ens perdem, ara be, benvinguda la perdua llavors ens trobem el primer abric amb vistes magnífiques cap a la rambla i la impactant serra des dels peus de la mateixa.

Tornem a la ruta i comencem una llarga pujada cap al primer punt de la ruta, el morral blanc. Abans passem per davant d’altres abrics.

Arribem a la Roca de l’Esvaradora, simplement impressionant. Podem albirar un fum de pobles castellonencs (Culla, Ares, Vistabella, Els Rosildos, Sant Mateu, etc.), al igual que quasi totes les serralades. 

Després de gaudir les vistes de la Roca, ho continuem fent-ho fins arribar al vèrtex geodèsic de l’espaneguera (1085m), gràcies a que caminem al damunt de la serralada pel cingle verd.

Una vegada apleguem al vèrtex és hora de gaudir del nostre cafenet. Després de fer la nostra paradeta, és hora de la baixada. Molt imprescindible tindre el track a la ma.

La sendera del Coll del Blanco no es troba molt ben senyalitzada i és fàcil desviar-se fins arribar al Mas del propi nom. A partir del mas trobem una pista que fa més agradable el caminar.

Mentres baixem podem albirar la serralada per a on hem trepitjat. Ja sols ens queda anar cap al final de la ruta d’avui. Els últims quilómetres es fan en asfalt.

*Tant en la pujada com al començament de la baixada de l’esparreguera és molt fàcil perdre’s, de fet en la pujada trobareu en el track un punt anomenat fora de ruta que no l’hem llevat per les magnífiques vistes que ens hem trobat per si es vol gaudir de nou de les mateixes.