Castell de l’Alcalaten – Embassament de l’Alcora
Ruta: Castell de l’Alcalatén – Embassament de l’Alcora
Distància: 12 km
Desnivell: 220 m
Participants: Salva i Jesús.
El punt d’inici de la ruta el fem just a l’arribada de la Foia des d’Alcora, en la carretera del pantà. Creuem el pont del barranc de la foia per a dirigir-nos cap al castell.
Pugem per una pista formigonada en direcció cap al Castell.
La ruta es troba prou ben senyalitzada gràcies a les paletes identificatives que hi ha durant la ruta. Anirem intercalant entre el PR-CV 120 i el 357.
Arribem a un moment que deixem la pista formigonada per a agafar una sendera que naix a la nostra dreta i que a pocs metres ja ens trobem la primera parada en la Mina de cabres una vegada passem el barranc de Mormirà o del Castell.
La senda continua fins a arribar a una bifurcació a on es troba la creu dels peregrins a on tenim una altra paleta identificativa.
Agafem la senda en direcció cap al Castell de l’Alcalatén. En aquest punt haurem de pujar una mica més però prompte arribarem al punt més alt de la ruta d’avui.
Una vegada arribem al castell, és hora de gaudir del nostre cafenet i del pastís de Mª José. És un lloc immillorable per a fer la nostra paradeta.
El castell d’Alcalatén és d’arquitectura islàmica que ha tingut les modificacions pròpies medievals, i que va ser construït entre els segles X i XIII.
Just als peus del castell es troba l’Ermita de Sant Salvador que va ser un dels primers temples cristians de la província de Castelló després de la conquesta del segle XIII. Més informació: wikipedia
Continuem baixant per la senda de l’esquerra fins al camí vell de Costur que es troba formigonat. Tornem a creuar el Barranc de Mormirà per a dirigir-nos cap a l’olivera del castell, que es troba a pocs metres després de creuar el barranc.
Tornem enrere per a travessar la carretera CV 190 i ens dirigim cap al riu de l’Alcora. Creuem el barranc de la Foia o de la Solana i de seguida tornem a pujar per una altra pista formigonada que ens portarà a una petita urbanització. Una vegada deixem la urbanització agafem la carretera del pantà.
Tenim la sort de que es troba ple. Una vegada hem gaudit de les vistes del pantà agafem una sendera a la nostra esquerra.
Ara comença la part complicada de la ruta, ja que el començament la senda es troba molt ben definida però més endavant la senda es perd. És molt important tindre el track a mà.
Durant tot el camí anem camp a través entre argilagues fins a arribar al Pla de la Castilla. Ara be, les vistes cap al pantà són meravelloses.
Una vegada arribem al Pla deixem la pista que hi ha, cap a una senda de la dreta perquè volem pujar al Cabeço, però més amunt es fa impossible continuar a causa de la forta vegetació. Tornem enrere per a agafar la pista.
La pista, anomenada Canyada Reial o Carrer de les Eres, ens porta en direcció cap a Figueroles acompanyant-nos el riu de Llucena. El carrer de les Eres ens portarà a la CV190 i sols ens queda anar al començament de la ruta d’avui.
