Segart – Garbí – Mola de Segart (València)
Ruta: Segart – Garbí – Mola de Segart
Distància: 13 km
Desnivell: 280 m
Participants: José Ramón, Salva i Jesús.
El punt d’inici el fem al carrer Major de la població de Segart. Ens anem per la carretera CV 329 en direcció cap al barranc del Bassó.
Ens endintrem al barranc, te una densa vegetació i en alguns moments trobem poalets d’aigua.Una vegada arribem al barranc trobem unes paletes identificatives del GR 10 que ens indicaran la pujada al Garbí.
Continuem pel barranc fins a arribar a la part de la ruta a on haurem de grimpar durant una estoneta.La senda es troba molt ben senyalitzada per les línies del GR.
Aquesta i la part del Càries són les parts de més dificultat tècnica de la ruta d’avui.
Comencem la pujada per la canal, ens ajudem de les mans, les cadenes estratègicament molt ben ficades i d’alguna branca que trobem per la grimpada.
Arribem un moment que hem de passar entre un estretament. Al final de la canal trobem una bústia amb una llibreta dins plena de referències a la ruta i sobretot a la canal.
Arribem al pla i agafem la pista de la nostra dreta per a dirigir-nos cap al mirador del Garbí.
Dalt ens guiem per les marques del SLCV 24. El mirador del Garbí és espectacular, el paratge, l’ermita, les vistes. Impressionant.
Fem la nostra tradicional paradeta per a fer-nos el cafenet i el fabulós pastís de Mª José.
Després d’una bona estona gaudint del paisatge i del café, pastís i mistela, és hora de continuar amb la ruta.
Del Garbí ens queda per recórrer l’ermita de la Creu i el vèrtex geodèsic.
Caminar dins del paratge del Garbí és fabulós. Trobem unes paletes identificatives que ens indiquen les direccions que hem de prendre.
Després de visitar el vèrtex i de gaudir les vistes de la part sud de l’Espadà tornem cap a la pista que ens havia portat al Garbí.
Tornem al pla que havíem girat cap a la dreta, ara continuem rectes per a dirigir-nos a la mola de Segart.
Arribem al pla del Garbí a on tornem a trobar-nos amb unes paletes que ens indiquen el GR 10.
La baixada és prou irregular, molt pedregosa per les pedreres que travessem.
Ara bé, les vistes són magnífiques, sobretot si agafem la referència de la Mola de Segart.
La senda acaba en la pista del barranc de la font.
Agafem el camí de la rodana que ens deixarà al camí de la Mallada (CV 329).
Ens dirigim cap a l’albergue la Betania, el qual el deixarem a la nostra dreta continuant per la mateixa pista que termina en l’encreuament del camí de la Mola.
Entre la placa i el vèrtex es troba la baixada del Càries. En el mateix encreuament trobem la senda que pujarà a la Mola de Segart. Els primers metres de pujada són prou inclinats.
De seguida arribem a l’alt de la Mola a on trobem una placa que ens diu els alts del voltant.
Contínuem dalt de la mola i ens anem cap al Vèrtex geodèsic de la Mola de Segart.
Tornem a grimpar per mig del canal, anar amb molt de compte a causa de l’erosió del rodeno.
Una vegada deixem el caries, la senda ens portarà al camí de Segart a Sant Espèrit i aquest terminarà en el camí de la Mola.
Després d’una estoneta pel camí, el deixem per a continuar pel GR per mig d’una senda que ens portarà a la font del campaner que tenim la sort de trobar-la amb aigua.
Una vegada arribem a la font agafem la pista del campaner que ens durà al poble de Segart, el creuarem i ja sols ens queda arribar al final de la ruta d’avui.
