El barranc dels horts

El barranc dels horts

Ruta: Barranc dels horts* 

Distància: 11,5 km  

Desnivell: 360 m  

Participants: José Ramón, Juan Antonio, Salva i Jesús.

El punt d’inici el fem des de la caseta del guarda al barranc que es troba abans de l’encreuament per a anar a Benassal per la CV 15.

Caminem durant una bona estona per la pista per la vorera al barranc dels horts.

Roure Roquissar 

A mesura que ens endintre’m comencem a gaudir d’aquest magnífic paratge predominat de roures i carrasques envoltats d’espectaculars roquissars de fons. Més informació: Mètode (Universitat de València).

Arribem a la paleta que ens indica a on es troba el roure roquissar. Deixem la pista i agafem la senda a la nostra dreta.

Més amunt trobem més roures centenaris que fan impossible no visitar-los. De seguida trobem la joia del barranc, el Roure gros.

Roure gros

 

Després de gaudir del roure i fer-ne la tradicional foto de «les nostres conquestes» seguim endavant.

 Mentre baixem trobem una «parella» característica d’aquest barranc, la carrasca i el roure, just quan deixem la senda per a tornar a agafar la pista.

A pocs metres de pujada trobem a la nostra esquerra el mas del Barranc dels horts. Continuem per la pista deixant-nos el barranc.

Mentre pujem quasi trepitjem una serp que creua la pista per a on caminem. El paisatge va canviant a mesura que pugem. 

Panoràmica cap a l’interior de Castelló

Arribem a l’encreument que si anem cap a la dreta arribaríem al Mas del Tossal d’Orenga. Nosaltres girem a l’esquerra. 

Pous aprofitant la pedra

Una vegada ens trobem a d’alt tornem a gaudir de les vistes tant la panoràmica cap a l’interior com cap al racó del Maset.

És hora de gaudir del nostre cafenet i el deliciós pastís de M. José, una obra maestra. Després d’agafar forces, continuem la ruta i ens desviem cap a la lloma dels pedregals.

La senda en direcció al racó

La pista prompte es farà senda dirigint-nos cap al barranc. Durant la baixada trobem exemplars de refugis de pedra.

Una vegada arribem al barranc anirem dins d’ell fins a arribar a la pista que ens portava als roures centenaris.

refugis de pedra

Aquesta part de la ruta es fa agradable per les formes que adopten els roures buscant el seu lloc entre el roquissar del barranc.

Ara bé, el trepitjar durant una bona estona dins del barranc resulta incòmode. Arribem a la pista, ja sols ens queda terminar la ruta d’avui.


*Per a visitar el barranc és necessari demanar permís a la Fundació Caixa Castelló.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.