A pocs metres caminant per asfalt del camí del Mas Més Alt, naix una sendera a la nostra dreta que anirà directament cap al Tossal de la Vila (522m).

Gràcies a les pinades que caminem, aquesta ruta es pot fer també en estiu. Arribem al punt més alt, al Tossal de la Vila.

Les vistes són molt agradables tant cap al Penyagolosa com cap al Desert.

Després de veure la fantàstica panoràmica ens anem cap a la Penya Roja buscant la cova dels Malandrins.

Continuem endavant cap a la següent cova.

Arribem a un cap de blat a on el voregem per l’esquerra i només passar de llarg el camp trobem una pista que l’agafarem després, nosaltres anem per la sendera de l’esquerra per a dirigir-nos a la Cova Negra.

La cova negra és pot entrar perfectament.

Tornem per la mateixa sendera fins a arribar al camp de blat.

Vorejant el camp trobem un lloc ideal, prop del corral de Quiquet, per a fer-nos el cafenet amb el deliciós pastís de M. José, en aquesta ocasió una gustosa coca de Donostia.

Al final del camp agafem al camí del Mas Més Alt i a pocs metres el tornem a deixar agafant una senda a la nostra dreta.

Arribem a un fantàstic paratge, el pou de la figuera. 

Una antiga abuerà pública i que va rebre aquest nom per la gran figuera que es trobava. Va ser tallada a finals del segle XIX per a què les seues rails l’enrunaren.

Continuem per la mateixa senda per a tornar cap al camí del Mas Més Alt i arribar al final de la ruta. Decidim anar a la tercera cova, la del Calvari. 

Que es pot fer tant al començament com al final de la ruta, nosaltres ho fem al final segons el calor que fera. Fem la pujada cap al tossal de la cova. 
Creuem el camí dels romans i agafem la pista de la senda del Godó i a pocs metres trobem una sendera a la nostra dreta que l’agafarem. 
Per la senda hem d’estar amb molt de compte per a trobar un mollonet a la nostra dreta que ens indicarà cap a on anar. 
La cova es troba prou amagadeta. Ja sols ens queda tornar per la mateixa senda que portava a la cova.