
Penya Escabia
Arribem a l’encreuament a on podem anar a la dreta cap al Molinar o a l’esquerra cap al cami del Madronyal, agafem aquest últim en direcció a la caseta del guarda forestal abandonada.
Pel tallafoc albirem un grup nombrós de voltors. Continuem pel cami fins a trobar-nos unes paletes identificatives que ens indiquen la senda cap a Penya Escabia.
Abans d’arribar al Penya Escabia, trobem un lloc fantàstic per a fer-nos el nostre tradicional cafenet, el lloc és cap a la penya del Bisbe.
Després de gaudir de la botifarra dolça amb la coca malfeta amb canyella i de les vistes cap al Pina, Penyagolosa, El Molinar i la resta de pobles de l’interior castellonenc, contínuem cap al següent punt, el vèrtex geodèsic de Penya Escabia (1331m).
Tornem a gaudir del meravellós paratge amb moltes plantes autòctones, sobretot ens crida l’atenció l’Asphodelus fistolosus per la quantitat.
Continuem endavant cap al turó de la creu, punt més alt de la ruta d’avui (1352m).
Mentres caminem cap al turó ens crida molt l’atenció la penya Juliana.
Una vegada arribem als peus del turó de la creu, veiem que es troba totalment envoltat de trinxeres.
Ens desvíem de la senda per a pujar al turó i gaudir de les vistes cap a la penya Juliana.
Seguim fins a trobar-nos el cami dels Tajos, on trobem molts tejos durant la baixada cap al barranc del Resinero.
Seguim pel cami travessant el cami de Penya Escabia i a l’arribar al barranc girem a la dreta introduint-nos dins del barranc.
El barranc és fantàstic, el trobem amb aigua i hem de travessar-lo en varies ocasions.
Continuem pel barranc fins al començament del cami del Madronyal, passem de llarg el corral del Madronyal i tornem a travessar el barranc.
Seguim pel cami del Madronyal fins a la caseta abandonada del guarda, on sols ens quedarà finalitzar la ruta d’avui.