Castell de Almonecir

Castell de Almonecir

Ruta: Castell de Almonecir

Desnivell: 360 m 

Distància: 11,4 Km

Participants: Salva i Jesús.

El punt d’inici el fem des de la població de la Vall d’Almonacid des del carrer Cequiola just al panel informatiu. Anem en direcció cap a la rambla d’Algimia i la travessem.
Rambla d’Algimia o riu «Chico»

 

Seguim per la vora de la rambla en direcció al castell. A pocs metres ens trobem un estany anomenat «Los patos de la fuente de la balsa». 

Los Patos

Continuem endavant i de seguida trobem la font llarga o de la Sta. Trinitat.  Seguim avant fins a arribar a un encreuament on girem a la dreta per la senda de l’Alt que es troba empedrada al començament. 
Caminem en direcció al Castell que en tot moment està molt ben senyalitzat.

Castell de Almonecir

El castell de Almonecir és l’únic monestir fortificat musulmà a la Comunitat Valenciana i que data del s. XII. 

Després de vore’l tornem a la senda de l’Alt per a dirgir-nos al lloc a on farem el nostre café. Pugem a l’Alt de Bellido i ens dirigim cap a un mirador que trobem en direcció al Castell i a la Vall i Algimia d’Almonacid.

Vista panoràmica des del mirador de l’Alt de Bellido

La panoràmica és fantàstica des d’aquest mirador. Després de gaudir de les vistes, del café i del pastís amb crema de café fet per M. José és hora de tornar a la nostra ruta i tornem per la senda per on l’havíem deixat. 

Passem de llarg en un meravellós cresteig el corral de l’Alt i el de Bellido fins a arribar als peus del Cascalbar i girar per una senda a l’esquerra en direcció al PRCV 63.6.

Les vistes del cresteig són meravelloses

Arribem al PRCV 63.6 o camí d’Algimia a Almedijar. Girem a l’esquerra cap Algimia pel Barranc de la Rodana.
Baixem per mig d’un bosc de sureres que després caminarem entre camps d’oliveres tenim com a referència el castell.

El castell sempre el tenim com a referència

Trobem unes paletes que ens indiquen una antiga noria la visitem i seguim avant fins a arribar a la mateixa senda de l’estany de Los Patos.
Ja sols ens queda terminar la ruta d’avui.

Ànec possant al seu estany

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *