Continuem pujant per les escales i a pocs metres trobem una pista de terra a la nostra esquerra, l’agafem.

Aquesta pista ens portarà a la antiga via minera, ara verda «ulls negres» que es troba a la nostra dreta.
Caminar per la via verda és tot un plaer, aquesta primera part de la ruta fins a l’embassament del Regall contrasta molt amb la de tornada cap al poble. 

A pocs metres trobem una preciosa imatge de postal de Navajas.

Seguim endavant i de seguida trobem les ruines de la cantera de calcàries de Navajas.

És molt còmode i agadable caminar per la via, no sols per les vistes sino també per lo divertit de travessar els túnels de la via.
Arribem al mirador de l’embassament del Regajo. Les vistes són fantàstiques.

Continuem endavant per la via verda, travessem un parell més de túnels fins a arribar a un encreuament amb una pista de terra on girarem a la dreta agafant-la.
Aquesta pista ens portarà a l’embassament del riu Palància que va ser construit entre el 1951 i el 1957. Informació: Viquipèdia.

Travessem l’embassament i ens dirigim a la CV 213 tenint la sort de veure un molt amigable cavall.

Aquesta part de la ruta no és molt atractiva excepte l’espai del salt de la núvia. 
Deixem la CV 213 nomès arribar a la partida de «Los Ángeles» al camí de la Mojonada.
Quasi al final de la pujada pronunciada, a la dreta, està el camí de els Banys, l’agafem dirigint-nos a la urbanització «Fuente de los baños».

No travessem el pont de la urbanització i seguim per la vorera del riu Palància pel canal de Sagunt.
Arribem al poble i fins a arribar al salt trobem el molí del Nogueral i les fonts. Per ordre, la de la Salut, de la Penya, Verge de la llum, del Ferro i la de Mossen Miquel.

Arribem a l’espai del Salt, és una meravella. Comencem amb la cascada del tio Joan.

Seguim endavant i trobem el salt de la Núvia, lloc fantàstic per a fer-nos el cafenet i el pastís saborós de cacau amb crema de M. José.
Després de gaudir del meravellós paratge al riu Palància continuem amb la nostra ruta.
Retornem al comencament del salt i ens desvíem a l’altura de la font de mossen Miquel per la pista de l’esquerra cap al poble de Navajas.

Pugem al poble per a anar a l’om premiat com el millor arbre monumental d’Espanya.

Després de gaudir el majestuós om de 19m d’alt i datat amb 382 anys (segons la placa va ser plantat per Roque Pastor al 1636), volem descobrir d’on naix l’aigua del salt. Informació: arboleuropeo.es

Caminem cap a les afores del poble pel carrer Alto Palància fins a arribar al camí de les moreres. 
Després de fer unes corvetes i a pocs metres trobem una sendera entre camps d’oliveres que ens portarà a la part alta del Salt de la nuvia. 
La vista des de la part més alta del salt impacta i dòna un poc de vertigen.

Descobrim que l’aigua del salt prové del barranc anomenat aiguardent.
Retornem al camí per a on hem vingut i ens dirigim cap al final de la ruta d’avui.