En 1790 el polític Charles Tayllerand va proposar a l’Assemblea Nacional Francesa construir un sistema de mesures que fos acceptat per totes les nacions. Un any més tard es va nomenar una comissió encarregada d’elaborar aquest sistema de medició anomenada «Metro» amb la proposta de definir la unitat com la longitud que té un pèndul simple el període del qual d’oscil·lació és un segon, però es va rebutjar perquè depenia de la força de gravetat i variava segons la situació de la terra.

La proposta que van adoptar va ser mesurar una part del meridià que travessa París, d’aquesta forma es va decidir mesurar la distància des de la ciutat de Dunkerque, ubicada a l’extrem nord de França, fins a Barcelona.

Francois André Méchain (1744 – 1804) i Jean-Baptiste-Joseph Delambre (1749 – 1822) perquè realitzessin els mesuraments necessaris per a efectuar la mesura del segment del meridià.

A causa de les dificultats del terreny, malalties, adversitats climatològiques i les guerres van fer necessari que l’1 d’agost de 1793 la Convenció que va reemplaçar a l´Assemblea Nacional fera un sistema métric provisional. Finalment el 22 de juny de 1799 després de superar molts inconvenients es proclama el sistema métric.

La intenció dels científics francesos amb la col·laboració del valencià José Chaix, vicedirector de l’Observatori de Madrid, era calcular la distància del pol a l’equador per establir la talla del globus terraqüi. Aquesta distància, des de Dunkerke fins a Barcelona, un quart de la circumferència terrestre, donaria l’equivalència a 10 milions de metres.

Ref.: Aragó, F. J.; Biot, J. B. (1821). Recueil d’observations géodésiques, astronomiques et physiques / exécutées par ordre du Bureau des Longitudes de France en Espagne, en France, en Angleterre et en Écosse, pur déterminer la variation de la pesanteur et des degrés terrestres sur le prolongement du Méridien de Paris… París: Huzard-Courcier. 588 p.

El 17 de Septiembre de 1802 Napoleó encarrega al ministre d’interior al químic Chaptal de disposar de les mesures necessàries per a continuar la medició, en aquest seria des de Barcelona fins a les illes Balears.

En 1803 coneix a Faust Vallés i Vega, Baró de la Pobla Tornesa i sorgeix una gran amistat. Gràcies als consells del baró descobreix que el desert de les Palmes és un lloc ideal amb avistaments cap a les illes, al Montsià, l’espadà i al Montgó poguent agafar més mesures per a coroborrar la unitat métrica presentada a Paris i solventar els errors de medicions de la primera expedició.

Un any més tard a casa del Baró mor P. Méchain per paludisme.