1. Papilio Machaon

Ens anem a Almedijar, en la ruta del Castell de Rodana vam trobar aquest magnífic exemplar de la familia Papilionidae amb els nervis negres sobre fons groc.

El Papilio Macaó, que compta amb el record del vol més lent amb 5 aletejos per segon, el podem trobar tant a Europa com a l’Himalaya i al Japó durant els mesos de juliol i agost.

Ref.: Historia Natural. A.E. Brehm. 1881

2. Charaxes Jasius

La papallona de l’arboç o quatre cues es troba a tota l’Àfrica subsahariana, sur d’Europa, regions del litoral mediterrani i atlàntic de la península ibèrica.

Aquestes papallones, que a Europa s’alimenten de l’arboç, són l’úniques representats a Europa de la família Charaxidi i van ser descrites pel suec Linneo (1707-1778). Compten amb dos tipus de generacions, la llarga que compren des de Abril fins a setembre i la curta que la podem veure des de juny fins a setembre.

Ref.: Morfología, distribución geográfica y bionomía en España de la «cuatro colas» Charaxes jasius (L., 1767) (Lep. Nymphalidae)

3. Speyeria Aglaja

Aquesta papallona, també anomenada lunars de plata, la vam fotografiar a la ruta del bosc de La Palomita. La podem trobar durant els mesos que van des de juny fins a agost.

Pertany a la familia Nymphalidae, poden arribar a mesurar fins a 6 cm, viu a prats florits, bruguerars, voreres de camins en Marroc, Europa fins a Japó

Ref.: asturnatura.com, curiosfera-animales.com

4. Iphiclides podalirius

De la mateixa familia que el Papilio Machaon, la Papilionidae, pot arribar a mesurar fins a 7,5 cm. També anomenada la Podalirio va ser reportada també per Linneo al 1758.

Investigadors de l’Institut Cavanilles i del Museu de la Universitat de València d’Història Natural han demostrat que aquesta papallona molt coneguda a europa correspon en realitat una espècie diferent de la Iphiclides feisthamelii. Fins ara, es pensava per la seva semblança que formaven part de la mateixa espècie.

Ref.: Universitat de València