Briksdalsbreen, braç de la glacera Jostedalsbreen

Briksdalsbreen, braç de la glacera Jostedalsbreen

Ruta: Briksdalsbreen, braç de la glacera Jostedalsbreen.

Lloc: Parc Nacional Jostedalsbreen (municipi d’Stryn, comtat de Vestland, Noruega).

Distància: 5,15 km.

Desnivell: 182m.

Participants: Festiva i Héctor.

Tipus d’activitat: senderisme.

Ens desplacem a Escandinàvia en aquesta ocasió per conèixer una ruta que ens porta fins a una glacera, Jostedalsbreen. Aquesta glacera té unes grans dimensions i nombrosos braços, pel que és comú trobar rutes que porten a aquestes “extremitats” de la glacera.

Panells informatius
Panells informatius

El punt d’inici és el refugi Briksdalsbre. En aquest punt, comença la sendera cap a la glacera. Cal dir també que oferixen un servei amb vehicles de transport fins a un punt avançat de la ruta, per a persones que no vullguen perdre’s l’ocasió però que necessiten assistència.

Inici de la ruta

Estem parlant d’una ruta que no té cap dificultat, ja que tot el camí és una pista asfaltada. Ben prompte, ens acompanyarà el riu Briksdalselva, amb origen en les muntanyes on descansa la glacera.

El riu Briksdalselva

També de fauna i flora pròpia del terreny: boscs de bedolls, coníferes o caducifolis, animals com cabres o plantes com cards de pantà (cirsium palustre) o les campanes (digitalis purpurea).

La senyalització és escassa, però perquè no és necessari. No obstant, trobem altres senyals que indiquen noves senderes. La més important és una que porta al cim Kattanakken i que és una ruta més llarga i de major dificultat.

En la ruta, vam poder gaudir de meravelloses vistes. També és freqüent veure tot tipus de cascades. Les més grans són la de Kleivafossen (que mou un 10.000 litres per segon) i la de Volefossen, en la part oposada al braç Briksdalsbreen.

Cascada de Kleivafossen
Cascada de Volefossen
A mesura que avancem, es comença a divisar la glacera.

Una curiositat que ens trobarem són unes marmites amb forma ovalada glaciars creades per l’acció d’aquests. L’aigua fosa assolix una gran pressió que fa “moure” les pedres i els sediments en cercles baix el gel de la glacera, donant com a resultat aquestes formacions. El procés erosiu dura centenars d’anys i, popularment, se’ls coneix com les marmites dels déus.

Finalment, arribem al nostre destí i podem gaudir d’aquesta meravella natural.

La tornada és pel mateix camí d’anada, per tant no té pèrdua i, a més, cal recordar que es pot utilitzar el servei de transport mencionat al principi d’aquesta entrada del bloc.

En conclusió, la ruta que vos presentem és recomanable 100%, perquè és accessible a tots els públics i, especialment, per la bellesa de la natura del lloc.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.