La ruta que compartim amb vosaltres en aquesta entrada té lloc a la província d’Osca i corona el cim de la muntanya Posets, coneguda com “el Virrei dels Pirineus”. Es troba en la serralada dels Pirineus i té només 29 metres menys d’altura que l’Aneto.

És important dir que qualsevol persona que no tinga experiència en aquest tipus d’activitats ha d’anar acompanyada d’un guia professional (nosaltres ho vam fer amb l’empresa Aclimatando).

Estem parlant d’una ruta de dificultat física elevada i de complexitat moderada-alta, ja que hi ha trams en els quals un/una pot perdre’s. En cas de no anar amb guia, és imperatiu també tindre el track a mà, perquè hi ha trams on no hi ha senda assenyalada. Remarcar també que vam anar en octubre, així que no vam trobar ni un floc de neu i no vam necessitar del típic material tècnic (piolets, crampons, etc.) de neu i gel.

L’inici es fa en el refugi Ángel Orús, al qual vam arribar a través d’una senda que comença en l’aparcament del pont d’Espigantosa, a tan sols un quilòmetre o dos de la població de Benasc. Des d’ací fins al refugi tindrem un recorregut de 3,75 km i desnivell de 595 metres. Cal dir que vam arribar un dissabte i vam fer nit al refugi i, el dia següent, vam eixir a fer la ruta cap al cim.

L’itinerari, com dèiem, té moments complexos i que requereixen de capacitats físiques i habilitats tècniques, pel que és essencial anar ben equipat/da. Hi ha poques indicacions i ens hem de guiar per les marques de pintura que hi ha a les roques i pel track, com mencionàvem abans. També és important comprovar la meteorologia, ja que estem en alta muntanya i en qualsevol moment pot canviar, és del tot imprevisible. Fins i tot, en hivern hi ha risc seriós d’allaus de neu en el punt inicial de l’aparcament d’Espigantosa.

Comencem la ruta, des del refugi Orús, en direcció al barranc de Llardaneta i quan el creuem, anem pel camí de Collado Eriste.

Aquest camí ens portarà a la Canal Fonda, primer tram del recorregut que requereix ja un alt nivell físic pel desnivell. A més, el camí no “està molt visible” (en hivern per la neu o en altres èpoques de calor perquè tot són roques). Cal fixar-se molt bé a l’hora de xafar per dos motius: per possibles pèrdues de l’equilibri i perquè s’intuix per on va la senda.

Quan aquest tram finalitza, arribarem a un punt magnífic: la Dent de Llardana, part de la serra de Llardana. Ací parem a descansar i agafar forces, mentre gaudim d’unes vistes fantàstiques.

En aquest punt, comencem l’ascens final al cim, a 300 metres, que s’inicia per la part dreta, coneguda com l’Esquena de Posets. Trobem molta pedra, però ací la senda es veu clara. No obstant, en els metres finals arribem al cresteig i novament hi ha punts delicats, que per a aquelles persones que pateixen de vertigen han d’anar amb molta cura.

Arribem al cim per fi i la sensació és de gran satisfacció, per l’esforç realitzat i perquè les vistes són privilegiades (es veuen els pics de l’Aneto i Maladeta), d’immensa bellesa. Descansem, gaudim del moment i enllestim la tornada al refugi.

La tornada es realitza pel mateix recorregut, pel que estaríem davant d’una ruta “circular”. Si la tornada és fa directa a l’aparcament, cal tindre en compte que són uns 8,6 km. Nosaltres ho vam fer així i vam trigar 4 hores i mitja anant a bon ritme.

Per concloure, dir que és tota una experiència que paga la pena, en un entorn preciós, però que requereix de preparació prèvia.